Polifonies i altres histories

Vaig començar aquest Blog ahir. Vaig donar-me d'alta com a blogger per a accedir al Blog d'un altre usuari, en Juli. No se si era ben be necessari donar-me d'alta, pero el cas es que ho vaig fer.

Per cert, el blog del que us parlo es el seguent:
http://diaridunmestredescola.blogspot.com/
Si us va el tema belic de la segona guerra mundial, hi podeu trobar uns quants posts molt interessants sobre l'emprenta sovietica a Berlin.

Total, que vaig pensar, ja posats, jo tambe em puc fer un Blog. I aqui estem. El Blog i jo. I tu, si ho estas llegint, siguis qui siguis. Aixo de tenir un Blog es molt recomanable actualment. M'explico, et vas trobant amb gent en el mon real i el virtual que en un moment donat et diuen, "Mira, jo tinc un Blog. Es aquest. Ja em diras quelcom i tal". Doncs ara jo tambe els puc contestar: "Doncs mira, maco, jo tambe en tinc un, de Blog. Es aquest. Apa, ja ho saps.". Com diuen els Metallica, "Fight fire with fire".

La meva idea inicial era de fer un Blog en catala, que es la meva llengua materna, paterna, i natural. Pero tot seguit he decidit que, de fet, tambe puc usar-ne d'altres, de llengues. Les raons principals son:

- Les circumstancies de la vida han fet que, a part de la meva llengua, tambe en conegui d'altres, com son l'espanyol, l'angles i el rus. Com diu l'escriptora Carme Riera, es pot parlar de la llengua "com a instrument al servei de la comunicació". De fet es el mateix que em va motivar a aprendre rus: tenir un instrument per a comunicar-me amb la gent en les meves visites per terres ex-sovietiques. Aixi doncs, ja que tinc diverses eines linguistiques al meu abast, es licit de fer-les servir com mes em convingui, com a instrument final per a la comunicacio.

- Ara mateix vull incloure en aquest Blog un post que he escrit en un foro de viatges. El foro no accepta el catala com a vehicul de comunicacio, aixi que l'he hagut d'escriure en espanyol. Podria traduir-lo si vulgues, pero, francament, em fa mandra. Jo soc Fisic, i els Fisics sempre tendim a la minima energia. En termes generals, el lector catala tambe enten l'espanyol, aixi que la feina serveix igual, i a mes amplia el numero potencial de lectors. Si en Joan Manuel Serrat i La Trinca ho han fet, jo tambe ho puc fer.

Comento ara uns quants punts:

- Quan escric amb un ordinador, en termes generals, no faig us dels accents ni de la dieresi, excepte en el cas que l'absencia del signe grafic pugui donar lloc a confusio manifesta.
Aixo te una rao personal, que ara no ve a cuento.
La lectura es una activitat voluntaria. Si algu no pot soportar-ho, suposant que hi hagi algu mes que perdi el temps llegint les meves bajanades, doncs simplement que no s'ho llegeixi, i en paus.

- Malauradament, en catala especialment, cometo moltes faltes, i faig us de paraules prestades de l'espanyol. Aixo es degut a raons Historiques, que tampoc no venen a cuento.
Podria treure'm el Nivell C. O podria usar un corrector, etc. Pero em remiteixo al que ja he dit abans: la llei de la minima energia. Un altre cop, allo important es comunicar-se. De ben segur que si tu, lector hipotetic, ets catala, ja m'entens igualment. Aixi doncs, com diuen els Faemino y Cansado, "Objetivo... conseguido!".

- Em refereixo a una de les altres llengues que parlo, com a "espanyol" o "llengua espanyola". Be, de fet, sempre he tingut una petita confusio en la utilitzacio del terme adecuat per a referir-me a la llengua que de vegades es anomenada castellà i d'altres, espanyol.
Per una banda, la Constitucio espanyola diu, en el titol preliminar, article 3, punt 1: "El castellano es la lengua oficial del Estado". I en el punt 2: "Las demas lenguas españolas seran tambien oficiales bla bla bla".
http://www.boe.es/g/es/iberlex/normativa/constitucion.php
http://www.boe.es/datos_iberlex/normativa/TL/ConstitucionCASTELLANO.pdf

Per altra banda, la Real Academia Española, que tracta exclusivament del castellà, es diu "española" i no pas "castellana". No tracta del catala. Per exemple.
http://www.rae.es/

La Real Academia Española forma part de la Asociacion de Academias de la Lengua Española.
Curiosament, el catala tampoc no hi apareix. Entre d'altres.
http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000038.nsf/voTodosporId/4CD08E85B009477DC12572D400285831?OpenDocument

M'he notat molt confos, m'he recordat del Miquel Calçada, no se per que, un d'aquells moments de suposada confusio amb que a vegades ens regala l'incombustible Mikimoto. I he pensat, farem la prova definitiva. Buscare una paraula catalana, per exemple, "paraula", en el diccionario de la lengua española, que tambe penja de la web de la Real Academia Española. La busco, i, sorprenentment, em contesta que "La palabra "paraula" no esta en el Diccionario". M'imagino un altre cop al Mikimoto tot dient amb la seva entonacio caracteristica: "La palabra "paraula", (pausa dramatica), no esta en el dicsionario!!!". I aixi podem buscar totes les paraules catalanes que us sembli.
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=paraula

En definitiva, segons la Constitucion española, sembla que hi ha altres llengues espanyoles, apart del castella. Pero segons la Real Academia Española, sembla que el castella i l'espanyol son la mateixa cosa. O com a minim, que el catala no es espanyol.
Aixi doncs, mentre no es posin d'acord entre ells, i en base al que interpreto de la Real Academia Española, opto personalment per a identificar la llengua castellana amb la llengua espanyola. Es a dir, el castella amb l'espanyol. Un altre cop, per la llei de la minima energia, es un gasto inutil de recursos utilitzar dues paraules per a definir el mateix concepte. Aixi doncs, em refereixo a la llengua oficial de l'Estat espanyol com a: espanyol.

- L'ultim punt. Pero no per aixo el menys important. Humor.
En aquesta vida a vegades s'ha de tenir sentit de l'humor. L'humor es una eina molt potent. I el sentit de l'humor es una qualitat molt util i, fins i tot, necessaria.
El Mikimoto ho sap. Jo en tinc una idea. I espero que tu, si em llegeixes, tambe ho tinguis en compte. En qualsevol cas, tinc molt clara una cosa: si no en tens, no es problema meu.