dimarts, 13 de maig del 2008

Perkele!

El 1999 vaig anar a Helsinki. Va esser una escapada de cap de setmana, en plan Blitzkrieg, aprofitant una oferta de 40.000 peles, avio + hotel dues nits.

Helsinki es una ciutat petita i molt manegable, molt comoda de visitar, i tothom parla anglès. Recordo que em vaig dirigir a un parell de polis que anaven amb bicicleta, per a demanar-lis si els podia fer una foto. Els vaig demanar si parlaven anglès, i es van fotre a riure de tal manera, que ho vaig entendre de seguida. Quina pregunta mes tonta...

En nomes un dia i mig, vaig poder fer molta feina. Apart de visitar tot el que és de visita obligada i que es pot consultar a qualsevol guia d'internet, vaig poder fer, entre altres coses, el seguent:

- Vaig trobar una botiga de musica i m'hi vaig comprar el Single "Downfall" del 1998 dels Children Of Bodom en format CDS. A Barcelona no hi havia forma de trobar-lo. Alli, donat que es un grup de Metal finés, era lo mes normal.
Aquella botiga va eser tota una troballa. Hi havia uns flyers de propaganda de la no-se-quantena Fira Erotico-festiva de Helsinki o com es digués aquell event, que casualment, tenia lloc aquell mateix cap de setmana. Allo, evidentment, era un senyal.

- Vaig anar a la Fira aquesta que he esmentat abans, a veure com estava el pati. I la meva sorpresa va esser majuscula quan vaig poder veure que el public assistent hi acudia en una proporcio aproximada d'un 60% de mascles i un 40% de femelles. A la de Barcelona no hi he anat mai, pero pel que he vist a la tele, la proporcio era d'un 99% de mascles, per no dir el 100%. Una prova mes, de totes les que he anat veient en els meus viatges, que la cultura mediterrania o llatina, com ara esta tant de moda anomenar, es un engany absolut. Sense esmentar el fet que, a mes, el Metal a Finlandia esta acceptat plenament com algo normal (nomes cal veure el festival d'Eurovisio en que van presentar el grup Lordi), no com a aquesta merda de pais, en que esta situat en una clara posicio de discriminacio.

- Vaig poder menjar-me un plat de reno estofat, una autentica delicia. A mes recordo que m'ho vaig fer a venir per a gastar-me tot el que em quedava de moneda finesa que havia canviat, per a que no em sobres res.

- Vaig visitar el submari Vesikko, que ara esta situat a la fortalesa de Suomenlinna, en unes illes davant mateix de Helsinki. Aquest submari va participar en la WWII al costat dels seus aliats alemanys, i va participar en la lluita contra la flota sovietica. Els finesos van aconseguir parar la invasio dels rusos, que pretenien anexionar-se el seu pais aprofitant l'avinentesa de la guerra a Europa, i mantenir la seva independencia.

En resum, un cap de setmana molt ben aprofitat.

Aixo em recorda que, d'entre els grups de musica que acostumo a portar en el meu mp3 quan viatjo fora (tot de Metal, ovbiously), els que mes acostumo a sentir son grups finesos. Concretament, el que mes escolto ultimament son Ensiferum, Wintersun i Turisas, tots de l'anomenat Viking Metal. A les meves campanyes a Russia el que mes escoltava els ultims anys eren els Nightwish, amb la Tarja Turunen, tot un luxe per a la oïda. I en moments concrets en que necessito una bona descarrega d'adrenalina metalera, em poso els Norther, principalment els dos primers albums, i en especial el seu tema mes destraler, "Betrayed".

Nota: Perkele!, en aquest context, ve a esser com una mena de crit-imprecacio proferit per les hordes metal.liques en moments d'exaltacio. Algo aixi com Hail Satan!, per a dir-ho d'alguna manera, pero reafirmant el caracter propi d'exaltacio finés. Aixo, que ja ho tenia mes o menys entes degut a molts anys de seguiment de grups metal.lics finesos, em va esser confirmat l'any passat per tres nois finesos que vaig coneixer a Tokyo, una nit que vaig sortir a voltar pels locals de Shibuya.

Perkele!